Search
Close this search box.
Search
Close this search box.

Ens queixem massa

Llàgrimes de queixa

Potser ets una persona que tot ho veu de color de rosa, que sempre estàs contenta amb el que tens i que valores molt tot el que hi ha de bo a la teva vida. Llavors, aquest post d’avui no l’aprofitaràs.

Ara bé, si t’has sentit a tu mateix últimament dient coses com “no hi ha dret”, “total, no servirà de res”, “tot això és culpa de…”, … crec que t’interessarà el que ve a continuació.

Deixa’m començar dient una obvietat però que mai no està de més recordar-la: La queixa, per ella mateixa, no sol servir de res.

Un exemple: Estàs content amb el teu metge de tota la vida perquè et tracta bé, encerta els diagnòstics… Però darrerament aquest metge et fa esperar molta estona; ni t’avisa que hi ha retard, no saps quan sortiràs… Aguantes amb paciència nerviosa, i quan arribes a casa, expliques a tots com t’has sentit de maltractat. Però el metge és bo, i no vols deixar d’anar-hi; o sigui que et tocarà aguantar. Et sona?
Doncs bé: de què servirà aquesta queixa que expliques al teu entorn? El metge canviarà d’actitud a partir del que dius? No, oi? Què podríem fer per empènyer a que el metge canviï l’actitud i sentir-nos així més tractats?

– Preguntar-li si va tard quan arribem.
– Reclamar-li que sisplau avisin si van tard amb un whatsapp per evitar esperes.
– Comentar que darrerament et fa esperar, i que agrairies que t’avisessin…

Enfadar-se és humà, però cal saber canalitzar l’enfado per millorar les coses.

Si al setembre al tornar a la feina em queixo de forma habitual, la veritat és que alguna cosa no funciona. O em moc per canviar-ho, o seré infeliç. Això no té per què significar que deixi la feina, però potser sí vol dir començar a fer-la de manera que m’ompli més.

En resum, si ens n’adonem de que ens queixem sovint del què ens passa, mirem endavant i lluitem per canviar les coses: mai és bo viure en la queixa o en la resignació. Això només ens convertiria en persones tòxiques, persones negatives que desperten en el seu entorn llàstima o rebuig.

I aquest canvi és una mostra clara de lideratge personal davant les circumstàncies.

 

(Publicat originalment al blog de l’Escola de Lideratge Social de Catalunya; foto: Tania Fernández 2K – IES Infanta Isabel d’Aragó)