Com a pares ens vam auto-atorgar la Responsabilitat de l’educació dels fills, dels seus comportaments, de la seva manera de socialitzar, de quins amics tenen … i fins i tot de les seves notes escolars. Però, sovint, el nostre comportament pot estar empitjorant la situació …
La motivació dels fills
Un dels principals temes que porten els meus clients al despatx és la motivació dels fills adolescents en els estudis. “I miri que jo ja li estic sobre: estudio amb ell, li insisteixo en les notes, i … tot i així HEM suspès 8 assignatures”.
Els pares estem molt preocupats pels nostres fills pel que fa a la situació del mercat laboral. Sabem que un nivell d’estudis més alt augmenta les possibilitats de trobar feina, i per això estem molt, molt pendents de la seva motivació acadèmica … que sovint és molt poca …
Responsabilitat
La meva feina com a coach se centra en una gran pregunta potent: “Si el seu fill suspèn … de qui és el problema?”.
Creient que els seus estudis són la nostra responsabilitat, ens asseiem amb ells a estudiar, els preguntem 120 vegades diàries si han fet els deures, … I així els desempoderem a ells.
Saps en quin moment un jove de 15 anys va canviar d’actitud i va començar a aprovar? Quan, després de presentar unes notes nefastes, els seus pares no li van dir res. “Aquí vaig veure que m’havia passat”. El problema ja no era dels seus pares, sinó de l’adolescent; la Responsabilitat havia canviat de mans.
Delegar
Passar la responsabilitat als fills exigeix valentia i, sobretot, confiança (“El fill té tots els recursos”). I per empènyer el canvi d’actitud, res millor que reflexionar sobre els mals resultats obtinguts fins ara amb el nostre “suport parental”: “Si vols resultats diferents, fes coses diferents”.
A partir del traspàs de Responsabilitat, com a pares / coach tenim grans eines per acompanyar els fills:
– Recordar la importància dels estudis de cara al futur somiat (visualització).
– Facilitar un entorn de treball tranquil, que ja s’encarregaran ells d’aportar les distraccions tecnològiques ;-)
– Felicitar l’esforç realitzat (Reconeixement), recolzant l’excel·lència i abandonant l’exigència.
– Trobar motivacions a curt termini (passar un bon estiu, sentir-se més respectat…).
Com em va dir un dia una adolescent, “Els meus pares em van fer una mala passada: em van passar la responsabilitat dels meus estudis. Ara ja no tinc excusa: he d’estudiar per no fallar-me a mi mateixa “.
