…I quan acabo l’exposició del tema, sigui quin sigui, i obrim el torn de preguntes, sempre apareix un pare o mare d’adolescent que et diu: “Però com ho podem fer perquè endreci l’habitació?”. “Hauràs de decidir si el tema en mereix les conseqüències”, responc.
La pregunta que sempre surt
No importa que la conferència sigui sobre l’autoestima dels pares, sobre el diàleg a la família, o sobre els pares Coach. La pregunta del milió de dòlars acaba sortint.
L’endreça de l’habitació dels fills omple discussions a moltes cases. Veiem diferents tipologies de pares/mares preocupats:
“T’he dit mil vegades que endrecis”
Són els que recorden contínuament a l’adolescent que cal endreçar l’habitació… per acabar sovint entrant a l’habitació i fent-ho ells (sovint quan els fills no són presents). La sensació que tenen els fills és que els pares els han envaït l’espai personal, i es crea una sensació de desconfiança que malmet la relació familiar.
“Jo ja me n’he cansat de demanar-li; ho faig jo i ja està”
Són els que ja han renunciat a demanar-ho i, de manera submisa, s’enduen la roba bruta i fan certa endreça de l’habitació del fill. “Víctimes” de la situació, no es plantegen altres solucions: ja ho van intentar, no va funcionar, i ara ho hauran de fer ells per sempre més. Estan donant als seus fills la imatge de que no cal que pateixin, que els pares estan a les seves ordres i acabaran fent allò que als fills no els vingui de gust.
“No endreça per tal de portar-nos la contrària”
Famílies on la desconfiança ja s’hi ha instal·lat (i no oblidem que sense confiança no hi pot haver relacions sanes). Les discussions són contínues i sovint es falten el respecte els uns als altres.
Tria les teves batalles
El dels pares i el dels fills són dos punts de vista molt diferents i molt difícils de posar d’acord. Sobretot perquè una de les dues parts considera que NO hi ha un problema, i és precisament la part que l’hauria de solucionar.Val la pena seguir discutint per aquest tema tan desgastador o serà millor si dediquem els nostres esforços a temes més prioritaris en la nostra relació amb els fills? A quines batalles volem dedicar energies?
Pensem-hi, i actuem en conseqüència.
