Cada any pel Dia del Pare em faig aquesta pregunta: Com hem de ser els pares avui en dia? En una societat on les jerarquies semblen desaparèixer, l’educació que vam rebre en la nostra infància no sempre és el model ideal que ens cal per a relacionar-nos amb els nostres fills i filles.
La societat ha canviat moltíssim en els darrers anys, i hi ha un aspecte especialment difícil de manegar per a molts pares: les jerarquies semblen haver desaparegut.
Hem donat molta importància a ser propers, i hem escoltat els fills i els hem fet participar de les decisions molt més del que ens ho van permetre a nosaltres de petits. Fantàstic. Però la conseqüència no-desitjada és que tenim la sensació de que qualsevol decisió nostra ha de ser negociada i discutida pels fills, i no sempre estem en l’estat d’ànim adequat. “Per què no poden fer cas i ja està? Jo, de petit, havia d’acceptar el que deia el pare…”.
Els pares del 2019 hem de tenir clar que els nostres infants demanen ser tractats diferent. Que hem de saber escoltar, negociar, convèncer, replantejar, argumentar… I que això no és en cap cas una derrota, ja que no estem en una lluita de poders amb ells. Sovint sento dir a pares que no poden cedir perquè el seu fill o filla “es pensarà que ha guanyat“: ben al contrari, estem sent model i ajudant els infants a estar preparats per una vida adulta on els caldrà escoltar, negociar, convèncer, replantejar, argumentar…
I d’aquestes converses familiars en sortiran idees i propostes per arribar a acords molt més potents i respectats que les decisions unilaterals dels pares del passat.
“Les decisions més potents i més respectades pels nostres infants són fruit del diàleg en família.”
Clica aquí per veure l’article a la pàg. 39 de la revista Sant Cugat Magazine, sota el paraigua organitzatiu de l’associació EdBuilding.
