Han diagnosticat el teu fill (filla) com a Altes Capacitats i no tens clar com comunicar-te amb ell? Si trobes que la seva intensitat i forma de veure el món et costen de manegar, i amb el risc de generalitzar molt, deixa’m donar-te unes pautes.
Quin és el teu objectiu?
Abans de res, has de tenir SEMPRE clar quin és el teu objectiu primordial quan et comuniques amb el teu fill: la teva RELACIÓ amb ell. Per davant de tot. Més que no pas que tingui uns bons estudis. De que sigui més o menys carinyós. De que es faci el llit. De que no repeteixi els teus errors. Per davant de tot, el més important és tenir una relació sana amb els fills. I això no vol dir permetre-ho tot ni ser amics seus, sinó que la comunicació pugui fluir sigui quin sigui el tema i que ell sàpiga que es troba en un port segur quan és amb tu. Perquè el món és ple de turbulències i inseguretats, i ell necessita saber que a casa pot obrir-se i sentir-se reconfortat quan li calgui. Dels joves que acaben al psiquiatre, pocs ho fan per males notes: molts, per una mala relació amb els pares.
Ja saps com comunicar: Posa-ho en pràctica.
Per tenir una bona relació, el primer factor és conèixer les tècniques de comunicació bàsiques. Les que ja saps, però que potser oblides quan l’emocionalitat del moment t’arrossega: saber escoltar, saber preguntar, són temes que trobaràs àmpliament desenvolupats a internet i que funcionen millor quan acceptes el teu fill com és i no jutges el que et diu. Al final del post hi trobaràs un capítol del meu podcast on coneixeràs una eina fantàstica per dialogar en família.
L’adolescència és una fase de canvi.
El segon factor és saber com són els adolescents. No fan el que fan per fer-te emprenyar, sinó perquè el seu cervell s’està desenvolupant i, temporalment, és molt més sensible, emocional i desafiador. Forma part del creixement! Carrega’t de paciència i bon humor, tenint sempre clar que hi ha fronteres, límits, que no es poden traspassar. Si els pactes en fred amb els fills, així com les conseqüències quan s’ignorin aquests límits, ja tens definit el terreny de joc.
Les AACC afecten l’autoestima en negatiu.
El tercer actor ens anima a saber com són aquests fills amb altes capacitats/talents/superdotació (ho poso en un sol grup per no eternitzar-me). Tenen sensació de solitud i de ser frikis, perquè ben bé des de petits s’han sentit diferents dels seus companys i menystinguts pels adults. Això els acostuma a afectar l’autoestima a la baixa (i aquest és un problema molt seriós). Com que, a més, són molt sensibles, qualsevol comentari pot ser interpretat com una ofensa o atac, fent-los posar agressius o tancats en ells mateixos. En aquesta situació, tot s’interpreta com a pressió. Dir-los que tenen molt de potencial, que si volguessin podrien, que no es limitin al triar estudis, posar-los objectius… són per a ells frases que viuen com a exigència. Combinades amb la baixa autoestima els porten a pensar que no se’n sortiran i, freqüentment, a no intentar res i a la sensació de fracàs. Vigila quan et comuniquis amb el teu fill per no ferir-lo i ajudar-lo a construir autoestima.
No deixis que un fill de 12 anys et faci comportar com si tinguessis 12 anys.
El quart i darrer factor es refereix a nosaltres, com a pares. Com estem? Tenim l’equilibri personal que ens permeti parlar i escoltar amb tranquil·litat? La pau interior que cal per no reaccionar de manera infantil davant d’algun comportament infantil dels fills?
Cuida’t físicament, intel·lectualment, socialment i emocionalment. Alimenta el teu interior amb activitats que et connectin amb la teva essència. Així estaràs en condicions d’acceptar el teu fill tal i com és, i no com t’agradaria que fos. La vida i forma de ser dels fills no es poden planificar com si fossin un guió de cinema, i hem de saber acceptar que ells són com són i, possiblement, no com nosaltres voldríem. Si l’acceptes, ell ho notarà i no només tindrà més autoestima: també podràs conèixer millor la persona que s’amaga dins d’aquest personatge. Saber de les seves preocupacions, desitjos, sentiments… Et puc ben assegurar que acceptar, respectar i estimar la persona sencera és l’única manera que tenim de poder també entrar en els temes que ens preocupen o que, d’entrada, són incòmodes per a ells.
En resum…
Com a petit resum, recorda sempre que la relació és el més important que tens amb el teu fill. Busca estar tu el millor que puguis. I des d’aquí, escolta’l i parla-li amb respecte, acceptant com és i les seves inquietuds per ajudar-lo a fer créixer l’autoestima. Recorda que és un adolescent i les seves reaccions et sorprendran de vegades perquè encara no té el cervell 100% desenvolupat.
Amb paciència, humor i amor, tot és més fàcil.
Si vols sentir això que t’acabo d’explicar en àudio, ho trobaràs aquí.
Per aprofundir en com tenir un millor diàleg en família, clica aquí.
