Search
Close this search box.
Search
Close this search box.

Com treballar l’autoestima dels adolescents?

Autoestima per a pares i mares

L’autoestima adolescent és un dels conceptes més treballats en el Coaching, més sol·licitats per a les conferències a escoles, i un dels més buscats a Google. Com podem ajudar el jovent a tenir una autoestima sana?

Quan el meu pare em deia que portar el cabell llarg feia de persona bruta, no sabia les conseqüències que això comportaria en la meva autoestima futura. Quan vinculem l’autoimatge (la manera com jo em veig a mi mateix) a allò que els altres puguin pensar de mi, fem un cop mortal a l’autoestima de qualsevol adolescent: encara ara em costa deixar-me el cabell llarg!

Què és l’autoestima quan parlem d’adolescents i joves?

L’autoestima està molt relacionada amb com ens veiem a nosaltres mateixos, i amb com ens valorem. Això marca què ens sentim o no capaços de fer, de dir, de pensar… La nostra forma de comportar-nos està directament relacionada amb la nostra autoestima!

Quan parlem d’adolescents, la majoria dels temes que els porten a rebre Coaching són causats per una baixa autoestima:

  • “No sé què vull estudiar” sol anar lligat a “Tinc por d’equivocar-me al triar” o “No sé si seré capaç de treure’m els estudis que vull fer”. Baixa autoestima.
  • Darrera de “Em noto molt tancada, em costa relacionar-me” sol haver-hi un “No m’atreveixo a mostrar-me com soc”. Baixa autoestima.
  • Una estudiant superdotada pot posar-se tanta pressió que no es vegi capaç d’avançar, perdent la motivació en els estudis i fracassant a l’institut. Baixa autoestima.
  • I el mateix podríem dir del típic “pallasso de la classe”, de joves amb relacions tòxiques, dels que els costa dir que “no” (a consumir substàncies tòxiques, a actuar de manera imprudent, …) i fins i tot de la majoria de trastorns d’alimentació.

La bona notícia? Que els pares i mares podem fer molt per ajudar a treballar l’autoestima dels adolescents. Avui parlarem de com fer-ho.

Per què tenen poca autoestima els adolescents?

La majoria de joves tenen una baixa autoestima per la pressió que reben de l’entorn per donar una bona imatge, per triomfar (en els estudis, en la feina, en l’amor), per no equivocar-se (“no fracassar”), … Des de petits, tots sentim la paraula “no” vàries vegades cada dia. Se’ns fa “encaixar” en la societat com sigui, encara que calgui canviar com som, fent-nos sentir que no som com hauríem de ser.

Cal sumar-hi que hi ha molts factors concrets que fan caure radicalment l’autoestima, entre d’altres:

  • Les dificultats d’aprenentatge (TDAH, dislèxia, discalculia…) que afecta el 20% dels infants i adolescents.
  • El bullying (un 10% com a mínim dels alumnes de primària de senten assetjats) és un assassí d’autoestima per a qui el pateix.
  • Les altes capacitats (“superdotació intel·lectual”) del 2% de la població.
  • Altres factors que no tenim quantificats, com rebre abusos físics, psicològics o sexuals, estar qüestionant-se el propi gènere o la seva sexualitat,…

La influència de la tecnologia en l’autoestima dels joves

El factor més recent que està causant estralls en l’autoestima del jovent és l’ús inadequat de la tecnologia. Sigui per la pressió de la imatge en les xarxes socials, pels estralls del porno online, o per la sensació de no controlar el propi temps en general, l’autoestima ha caigut dràsticament amb l’accés omnipresent a la tecnologia. Les malalties mentals i els nivells de depressió avancen com mai a la vida.

Com treballar l’autoestima dels fills i filles?

Els pares i mares, com m’agrada destacar a les meves conferències, podem ser un factor clau per l’autoestima dels fill si ens convertim en un bon model per a ells. No podem donar allò que no tenim, i amb l’autoestima també passa el mateix.

Els infants aprenen per repetició (“començo a caminar, caic, m’aixeco, començo a caminar, caic…”) o per imitació del que veuen (aquí podríem parlar de les neurones mirall, que ajuden a imitar allò que veiem). Aquestes neurones són les causants de que els fills i filles es comportin segons el que veuen en nosaltres. O sigui que si volem adolescents amb autoestima, per començar, has de treballar la teva pròpia autoestima.

Si estaves esperant la fórmula màgica per alimentar l’autoestima d’un adolescent, ho sento. La primera feina passa per tu mateix.

Com treballar l’autoestima de pares i mares?

Aquest tema és tan important i necessari que dona peu a una xerrada que he fet a desenes d’AMPAs arreu. Es titula “Els millors pares i mares del món NO són perfectes“, i la podríem resumir en els següents punts:

  • Al meu despatx venen sovint pares i mares amb una terrible sensació de culpa per no haver criat els fills com hauria calgut. Atribueixen els problemes els fills a una mala parentalitat (“parenting”). A haver-los mimat massa, o a haver-los descuidat massa. O a no haver sabut posar límits, o a haver-ne posat massa sovint… Troben mil motius per castigar-se i sentir-se mals progenitors. Doncs bé: el passat és passat, i ja no es pot canviar. Però sí que podem afectar el futur en positiu, i la clau és la connexió amb els fills. Els pares i mares podem recuperar autoestima si aconseguim tenir una relació sana i de respecte amb els fills. Cuida't per poder cuidar
  • Cuida’t per estar bé. Cuida el teu cos, el teu cervell, les teves passions i les teves relacions per sentir-te amb la força necessària per entomar allò que la vida et posi al davant. Quan estem cansats, mal dormits, amb la sensació d’estancament, o en un entorn social tòxic, és molt difícil mantenir alta l’autoestima. I si no et cuides, no podràs donar tant com voldries al teu entorn (com als avions, on aconsellen que es posi la màscara d’oxigen l’adult abans de posar-li a l’infant).
  • Posa límits als teus fills, i respecta’ls tu també. Marcar límits reforça la pròpia autoestima, i sovint requereix d’aprendre a dir que “no”. Dir “no” sembla fàcil (si fins i tot un infant de 2 anys ho diu mil vegades al dia!) però les nostres pors ens ho poden dificultar si no ens esforcem a fer-ho amb regularitat. L'autoestima és parlar-se amb respecte
  • Vigila el que et dius a tu mateix. Ja pots oblidar allò de “però que maldestre que soc”, “si és que tot m’ha de passar a mi“, “soc un desastre com a pare”… perquè són frases que enfonsen la teva autoestima i no et faran millorar. Parla’t com ho faries amb el teu millor amic!

Conclusió

A partir d’aquí, si poses en pràctica el que hem comentat, ja hauràs fet el primer pas (i el més important) per ser un bon model d’autoestima. Podràs connectar amb els adolescents i ajudar-los a reforçar la seva autoestima. 

I si vols saber més sobre com treballar l’autoestima dels fills, o la de pares i mares, t’animo a que em contactis per treballar-ho a través del coaching, o que demanis a la teva AMPA o AFA una conferència sobre el tema: sentir parlar a professionals, reflexionar junts, i conversar-ne amb altres famílies és un fantàstic primer pas cap a un futur millor dels teus adolescents.

Recorda que la millor herència que pots deixar a un fill són uns bons estudis.,.. i una bona autoestima!

Clica aquí per veure les conferències que faig.