Als processos de selecció laboral tenim la sensació que no sempre les seleccionades són les persones més aptes, sinó aquelles que “es venen millor”. I pensem que nosaltres no en sabem prou, de vendre’ns…
La situació actual de l’economia ha fet més difícil trobar feina. Els llocs de treball interessants estan molt buscats, i sempre hi ha candidats molt ben preparats.
Tot i així, tenim la sensació que no són sempre els millors els que són seleccionats; són “els que es venen millor”.
I aquí és on sovint topem amb la nostra creença, gravada a foc en la nostra ment: “És que jo no em sé vendre”. Això, per a nosaltres, significa: “Jo no sé exagerar el que sé fer, no sé inventar-me coses, no sé donar-li el” bombo “que els altres li donen …”. Fins i tot sembla que voler vendre’ns sigui “un pecat”, un engany, una cosa dolenta.
I no ens adonem que sempre ens estem venent. Sí, senyor. Contínuament estem transmetent, comunicant qui som i com som.
És impossible no comunicar. El que fem, com parlem, la nostra roba, … tot això està dient a la gent del nostre voltant com som.
Es diu que estem construint contínuament la nostra “marca personal”. O sigui, no és que no sapiguem vendre’ns sinó que no sabem el que estem venent. Quin perill! Qui comprarà alguna cosa si el venedor no sap explicar què és?
La clau, doncs, està en saber què venem quan ens venem nosaltres mateixos. I aquí entra la feina del coach: per ajudar a saber qui som, els nostres valors i capacitats, la imatge que transmetem, i què hem de potenciar per encaixar en el lloc de treball desitjat.
