Search
Close this search box.
Search
Close this search box.

Reflexions del dia de Sant Jordi, 2031

M’acabo de trobat la Mireia Llopart al carrer Balmes. La darrera vegada que la vaig veure va ser quan li vaig fer Coaching fa 3 anys, l’any 2028, i havia de triar quin grau universitari volia fer. M’he quedat sorprès quan m’ha comentat que vol deixar els estudis, però l’entenc: no li paga la pena el patiment d’haver d’agafar el metro els matins i els vespres tota sola, quan cap home de la família o amic la pot acompanyar.

M’ha explicat que fa pocs dies va tenir un (altre) ensurt gros amb uns homes que la van arrambar al metro i que menys mal que uns companys de classe la van ajudar a sortir-se’n. Que prefereix quedar-se a casa, com aconsellen a la TV cada dia a les noies joves, que haver de córrer o d’amagar-se. Si jo fos ella, segurament pensaria el mateix.

Però el que m’ha dit m’ha fet pensar. Mirant enrere, és molt trist que no hàgim estat capaços d’evitar aquesta epidèmia d’atacs de caire sexual. I mira que fa anys que sabíem que el porno estava fent molt mal al jovent. “És difícil limitar-lo” deien els que manaven. “Caldria donar una bona educació sexual als joves”, recomanaven els altres. “L’accés a internet hauria de limitar-se als més grans de 16 anys”, comentaven els experts.

I així va anar passant el temps, i ningú no va fer res. I mira com estem ara. Pràcticament ja no es veuen noies joves soles pel carrer i les que ho fan van acompanyades, vestint aquesta túnica grisa que està de moda, la Hima1. De fet, si la Mireia no m’hagués dit res no l’hauria reconeguda de tant tapada com anava. I m’acaba de venir el pensament que els de l’empresa que fabrica les Himes deuen estar forrant-se venent túniques a Occident des que per Nadal es van publicar els resultats de l’estudi “Cap més violació”, que quantificava que el risc d’una noia de rebre un atac baixa radicalment quan vesteix tapada. Crec que parlaven d’un 75% menys2.

Amb els que manen ara no pinta que la cosa hagi de millorar gaire. S’excusen en la llibertat de mercat o les dificultats tècniques per no legislar envers les grans empreses que subministren aquest material sexual violent. En la llibertat individual per no combatre el porno i els deepfakes. Crec que no conec ningú a qui no li hagin fet (i penjat a xarxes) un vídeo porno fals; n’hi ha tants que ja ni ens escandalitzen!

El panorama ha canviat tant en els darrers 5 anys que ja no reconec el món en el que vivim. Només que si fa uns anys haguéssim posat fil a l’agulla i limitat l’accés al porno online als menors…

Millor no pensar-hi. Me’n vaig a passejar per les Rambles a veure si trobo algun llibre interessant per celebrar Sant Jordi.

Imatge creada amb Ideogram

  1. No cal que busqueu aquesta marca o empresa en el món del tèxtil: no existeix. ↩︎
  2. Tampoc cal que busqueu aquesta Investigació, l’he inventada per donar suport al relat. ↩︎