Quan al nostre país tot just comencem a adonar-nos de la importància de la Generació Y (“Millennials”), farem bé de fer un cop d’ull als seus germans petits: la Generació Z.
Qui són? Per què aquest nom?
Els nord-americans inclouen com a Generació Z a aquells que són prou joves per no haver estat marcats pels actes terroristes del 11S, és a dir, els nascuts a partir del 1996 aproximadament.
Com que als USA són tan donats a posar noms, els anomenen també “Centennials” (perquè són menys que els “Millennials”) o “iGen” (de “iCloud”, doncs han nascut amb el “núvol”).
Per què hem de parar-hi atenció?
Perquè és un grup de població marcat per la crisi i la tecnologia, i això els dóna característiques prou diferents dels seus predecessors (ja explicades originalment a aquest post).
– Com a alumnes, tenen un temps de concentració encara més limitat que els “Millennials”, per la sobredosi d’informació disponible i per la rapidesa amb que estan acostumats a que succeeixin coses al seu voltant: si fins i tot els seus pares ens sentim decebuts si passa una hora i no hi ha res de nou al diari online! Per complicar-ho una miqueta més, les males perspectives de futur afecten la seva motivació: qui pot motivar-se si tots els mirem amb cara trista i els diem com de difícil serà el seu futur?
– A la feina (aquells que ja han començat a treballar) demanen seguretat. Han viscut de prop com alguns familiars o coneguts han estat acomiadats de la feina, i per això les empreses que els atrauen són aquelles que els ofereixen certa seguretat a mig termini (els “Millennials”, per la seva banda, valoraven més els valors de l’empresa, fins i tot el poder deixar empremta al món).
– Com a consumidors són molt exigents. Com que majoritàriament han viscut una relació respectuosa a casa, demanen respecte al seu entorn: quan els limiten, per exemple, el nombre de peces que poden entrar a l’emprovador d’una botiga s’ho prenen com una falta de confiança que els desagrada enormement. A més, acostumats a que tot funcioni bé i ràpid, no accepten serveis o productes que no siguin perfectes. En canvi els seus pares, acostumats a navegar amb mòdem, som més capaços que ells d’esperar que un web que ens interessa trigui a carregar-se.
Què hi podem fer?
– Crec fonamental començar per ser tots una mica més positius amb el món que ens envolta. Sé que és difícil quan sabem que l’economia difícilment tornarà a ser el que era, o quan el canvi climàtic avança cap a dimensions esfereïdores. Però cal recordar les possibilitats infinites de les noves tecnologies, els enormes coneixements que tenim a l’abast de la mà (o del ratolí), o com també hi ha llocs de treball i empreses fantàstics.
– Com a pares o mestres, els podem ajudar a avançar en el camí del “mindfulness” , de l’atenció plena. Els serà de gran utilitat (i a nosaltres mateixos també) per mantenir la concentració als estudis i buscar el sentit de la vida més enllà de la superficialitat (veure aquest post per més informació ).
– Com a empresaris, tinguem en compte les seves necessitats personals (especialment oferint seguretat) si volem atraure el millors talents d’aquesta generació. I si els veiem com a consumidors, tractem-los com a consumidors experimentats que saben allò què volen i no permeten errades: donem-los productes i serveis impecables si no volem perdre’ls.
