Si et preocupa que els joves visquin el món a través d’una pantalla, prepara’t: això no ha fet més que començar. El nou desafiament per al desenvolupament dels joves es diu “Metavers”.

Què és el Metavers?

Probablement hauràs sentit parlar del Metavers. I probablement no tinguis del tot clar què és o què pot significar de cara al futur. Parlem-ne.

Els metaversos són mons virtuals on la gent pot socialitzar, jugar, treballar, i fer tot allò que es pugui fer en el món físic. De fet, ja fa temps que hem començat a conèixer metaversos com Minecraft o la realitat virtual de la PS5.

Un metavers es pot crear a partir d’un web, i/o amb estris com ulleres de realitat virtual (com Oculus de Facebook), realitat augmentada, o càmeres de 360 graus.

Com participem en aquest nou món?

Al metavers, cada persona pot crear el seu propi personatge per ser-hi present i comportar-s’hi com al món real: interactuar amb persones com a les xarxes socials, comprar roba de marques conegudes, viatjar, conduir un cotxe virtual o comprar un piset. I es poden fer servir diners reals. D’aquí l’interès de les empreses: nous suports publicitaris, noves experiències per captar consumidors, i una manera clara de treure’n rendiment econòmic directe.

El món econòmic pressionarà per un ús massiu del metavers

L’interès del sistema econòmic hi és, i molt gran: una nova oportunitat gegantesca de negoci. Tant, que tot just engegat el metavers ja es comença a parlar de compres de iots digitals, NFTs, terrenys, etc amb diners de debò.

I ja es parla també de les desigualtats socials que s’hi estan creant i crearan, i que repliquen les del nostre món físic.

La part positiva

El Metavers també té una part positiva molt gran. Hi veurem/hi veiem usos que ens faran més fàcil la vida en general i l’educació en concret: visitar museus o edificis emblemàtics sense moure’ns de casa, fer turisme “enriquit”, emprovar-nos roba des del nostre menjador de casa, conviure amb la natura des d’una altra perspectiva, i tants altres.

La preocupació pel mal ús del metavers

Ara bé, el que em fa escriure aquest post és la preocupació.

El metavers arriba en un moment delicadíssim per als joves. La pandèmia ha fet que el mal ús i l’ús abusiu de les pantalles s’hagin disparat. El jovent no ha pogut desenvolupar plenament les seves habilitats socials i se sent més còmode relacionant-se a través de mòbils i ordinadors, on se sent més protegit i on els és més fàcil envoltar-se de gent similars a ells. Què pot passar si ara, a més, s’acaba creant un món 100% virtual on TOT es pot dissenyar al gust d’un mateix?

Un nou desafiament per a pares i mares

La pel·lícula “Los sustitutos“ (“The surrogates”, 2009) ja ens presentava un món on la vida online era tan atractiva que la vida física perdia tot sentit. Imagina que pots triar viure a un d’aquests dos mons:

Un món virtual on pots ser com vulguis (tant físicament com de caràcter) i fer allò que vulguis (o et puguis pagar), envers

Un món “real”* decadent, on el planeta està morint, el mercat laboral no t’acull, els estudis t’avorreixen, la política et decep, les relacions personals són complicades…

La resposta sembla òbvia: Qui no voldrà estar el màxim temps possible a un Metavers tan bonic i addictiu?

Si ja hem vist l’efecte devastador de les xarxes socials sobre el benestar emocional i físic dels joves (caiguda d’autoestima, acosament, sensació de pèrdua de temps…), preparem-nos per a les conseqüències negatives del desplegament massiu del metavers.

Què podem fer els pares i educadors davant del metavers?

Exactament el mateix que amb les xarxes socials. Entre d’altres:

Conèixer i entendre molt bé què és i quins riscs té el metavers per poder acompanyar-los i mentoritzar-los des del primer moment (no neixen ensenyats!).

Pactar-ne normes d’ús.

Educar els joves en valors com l’empatia i l’esperit crític.

Alimentar la seva autoestima i ajudar-los en la seva gestió emocional.

Ser exemple d’un ús respectuós i limitat en el temps.

Us animo a seguir el tema de prop, sabent que – com tot a internet – la diferència entre que els metaversos siguin una font de coneixement brutal o una font de problemes personals dependrà de l’ús que els donem.

 

* Indico “real” entre cometes al referir-me al món “físic” perquè el món virtual també el podem considerar real. Permeteu-me aquesta petita llicència com a membre de la Generació X que encara desconfia en part del món digital.