Els membres actius de les AMPA/APA/AFA (Associacions de famílies d’alumnes de les escoles) són exemple de lideratge. Agafen una responsabilitat voluntàriament, d’acord amb els seus valors personals, i fan mans i mànigues per assolir els seus objectius amb els (pocs) recursos disponibles. Ara bé… si aquests lideratges tinguessin un color, quin seria?
Els membres que dediqueu part del vostre temps lliure a ajudar de forma altruista a les famílies i que teniu una visió on famílies i escoles van de la mà, sovint us podeu sentir sols. Tenir serioses dificultats per trobar qui us rellevi o ajudi. Rebre incomprensió d’altres pares i mares que no comparteixen la vostra generositat. I el vostre lideratge pot agafar un regust de tristor. Regust de sentir-vos lligats a una obligació per manca de successors. Regust de rebre indiferència en lloc d’un merescut reconeixement. El lideratge es tenyeix de color gris.
Si m’ho permeteu, vull reivindicar un lideratge en colors a les AMPA. Un lideratge que encomani il·lusió i alegria independentment del que es percebi en l’entorn. On se celebrin i reconeguin els petits i grans èxits de cada dia de cada membre de l’equip. On l’actitud positiva i oberta sigui l’imant que atregui noves incorporacions.
L’actitud dels seus líders és el que fa que una AMPA sigui grisa o tingui colors. I això només depèn de vosaltres.
Què en penseu?
(Publicat originalment al blog de l’Escola de Lideratge Social de Catalunya)
